11 comments on “EL PINK POWER OPERÍSTIC

  1. Totalment d’acord de principi a fi.
    De veritat que som al segle XXI ?
    A vegades em costa de creure-ho, pel que diuen o escriuen aquests autèntics troglodites mentals.
    Una abraçada

  2. Estic d’acord al 100% amb el teu escrit. Sembla mentida que encara avui en dia es puguin catalogar les persones per la forma que estimen i a qui estimen. Quant a la nostra vida del dia a dia, ja sembla que ser o no ser homosexual no te cap trascendencia, ens trobem amb casos com el de Putin que et venen ganes de vomitar. Encara que sembli mentida estem emboltats, tambe a casa nostre, de intolerants que a la minima descarregan la seva homofovia mes intolerant.

    • Estem plens de intolerància Miquel i aquí rep tothom. tenim una educació que possiblement en les noves generacions anirà canviant, hi ha massa gent que ha rebut una educació molt repressiva, molt sexista, molt masclista, molt intolerant en l’opinió diferent, en la diversitat.
      Quan rasques una mica de seguida surten les velles intransigències.
      Cal temps, però no podem permetre fer veure que no hem escoltat o vist aquests ultratges a la llibertat de les persones.

  3. Estic d’acord amb el què escrius.
    Hi ha molta homofòbia implícita en comportaments i expressions que a mica que rasques surten. Demostren a més de prejudicis molta incultura donat que grans artistes, no solament relacionats amb la música, sinó també amb les lletres i les arts plàstiques han estat homosexuals.
    Al món hi ha bones i males persones independentment del sexe, tendència, edat o condició.
    Els que parlen del pink power no sé si parlaran també del “male power” o del “feminine power” …

    • Els artistes els he mencionat, ja que hem de suposar que algú que estima l’òpera, té una sensibilitat i una cultura que s’hauria d’allunyar de tota aquesta intolerància.

  4. Personalment, se me´n refum amb qui se´n va cadascú al llit. El mateix que si duen una mala ratxa i darrerament no se´n hi van amb ningú (solidaritat, amic! 🙂 ). Aquestes coses no tenen res a veure amb la música/òpera i per tant haurien de quedar al marge. En positiu o en negatiu, perquè tampoc veig clar (tret que ho plantegis com desgreuge) que s´hagi d´agrair als gais la seva aportació. Em sembla tan fora de lloc com si algú volgués agrair-li la seva als heterosexuals.

    Això a banda, i quan amplies el focus i ho planteges fora de l´àmbit musical per abastar el conjunt de les relacions socials, aquí sí que coincideixo 100% amb la teva visió. Després de tants anys de “masclisme testosterònic arrelat, acceptat, potenciat i tolerat” encara se´ns escapen tics. En general som políticament correctes, i no només per correcció sinó, en serena reflexió, per convicció. Però de tant en tant… un acudit poca-solta sense gràcia i gratuït per aquí (que quan l´has deixat anar penses: “i a què punyetes dic jo ara això?”), un exabrupte per allà en moment d´emprenyament i que realment no toca, aquella sorpresa interior quan t´assabentes de la sexualitat de Pepet (i que dic jo que només pot respondre a que durant anys havies donat per fet que era “la normal” i ara descobreixes sorprès que és l´anormal, la dolenta, l´altra)… Un munt d´actes per pensament, obra o omissió que proven que encara ens agafa tot molt de nou i que som una colla d´hipòcrites. Però, afortunadament, res del que no poguem lliurar-nos tant aviat tota la nostra generació hagi desaparegut del tot.

    • No has d’agrair res per la condició, però algú que escriu una piulada així en un entorn operístic, li hem de recordar que la felicitat que segurament sent en molts moments, és gràcies als gais, i tant que si, només que sigui per fer-lo remoure en la intranquil·litat o la incomoditat que deu produir-li la seva indigna homofòbia.

  5. Que a estas alturas en pleno siglo XXI aún estemos así en el mundo occidental, con tantos prejuicios y anatemas, da verdadera pena y es humillante.

    • Doncs si Fede, crec que fins que els nens d’ara no eduquin al seus fills, i ja no quedin senyals d’educacions i conductes arcaiques això no s’acabarà, i parlem del primer món, és clar.

  6. Acabo de llegir un llibre “Aixó no es africà” del qual he fet una petita resenya al bloc que va justament de les intransigències al continent africà vers a diferents formes de viure la sexualitat, de com de falsos i intolerants podem arribar a ser davant de situacions que ens incomoden o no entenem perquè surten dels paràmetres de la mal entesa normalitat sexual. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s