4 comments on “CASTANYADA, COLLONS!

  1. Jo no ho he pogut entendre mai. Que els de sempre, ens encolomin coses com Halloween, San Valentin i parides similars, al cap i a la fi, “la pela es la pela” , però l’escola pública catalana, plena de “kumbas” i progres, i tan defensora de les tradicions més nostrades, promocionin i facin festes i festetes on mestres i alumnes es disfressin de zombies, ho trobo realment patètic. Però que es pot esperar d’un país en que tothom desitja una consulta però al mateix temps tothom vol que li preguntin una cosa diferent?. La pregunta està clara: Halloween o Castanyada.

    • Bona aquesta, Josep.
      Em temo que ni amb aquesta pregunta, s’arribarien a posar d’acord. En Duran sortiria amb Castanyada no, TOTS SANTS!, o no?

  2. Hola, Joaquim:

    Acabe de descobrir aquest segon blog.
    Jo també estic en contra de la influència cultural americana; ja en tenim prou amb la castellana. Parle des del País Valencià, expressió prohibida en l’escola. Sóc mestre, com saps. La meua especialitat és anglés. Junt als temes ordinaris com ara the body, the house, the classroom… al final dels llibres vénen les celebracions. Jo sempre m’he negat a dir ni una sola paraula de Halloween, Easter, The Pilgrins, etc. perquè ja em toca els nassos contemplar com es perden no ja les tradicions valencianes, sinó el més important: la llengua.

    Doncs bé, a proposta meua celebrem “La castanyera”, que coincideix amb tots sants. Fem una festa on els xiquets vénen vestits de castanyers i castanyeres, amb davantal, mocadors al cap… Les mares porten castanyes torrades i una mestra es disfressa de castanyera, de velleta amb bastó i els parla als xiquets, els conta un conte i repartim les castanyes.

    Doncs bé, enguany la directora volia obligar-me a celebrar el Halloween que el senyors inspector havia dit que havíem de fomentar el trilingüisme. Jo m’hi he negat al·ludint el dret a la llibertat de càtedra i a l’objecció de consciència, encara que he hagut de cedir – també per evitar que m’expedientaren – i he treballat el tema a classe amb cançonetes i vocabulari de “por”: witch, black cat, moon, monster, bat, spider… que no està malament conéixer. Això sí, els xiquets venien disfressats de zombis de sa casa, que la directora envià la carteta als pares.

    La pena és que la celebració de la castanyera està cada volta més oblidada, i la llengua cada vegada menys utilitzada. Ni Rita ni Fabra parlen una altra cosa que castellà. Em sent un estranger a casa meua.

    Això em recorda que fa uns anys, em trobava en una altra escola. Allí jo era l’especialista de “Valencià” en l’anomenada “Segona Etapa” (de 6é a 8é). S’acostava Nadal. Les meues companyes estaven cantant “Pero mira como beben los peces en el río…”, entre jo i una senyora d’Almeria diu “Ahora en extranjero” i se posen a cantar “A 25 de desembre fum, fum, fum…”. Jo m’emprenyí i li vaig dir que ací l’estrangera era ella; jo estava en la meua terra. En fi. Hi ha una dita valenciana que diu: “De fora vindran que de ta casa el tiraran”. Ja som més fora que dintre…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s